RELLOTGES DE SOL

SILENCI

Què és el silenci? Com l'expliquem? On el trobem?
Vivim voltats de sorolls i fins i tot s'ha dit que no podríem viure dins el silenci absolut.
La música ens parla del silenci; silenci de negra, de corxera... Totes les notes tenen el seu silenci i és tan necessari com la pròpia música.
Doncs igual que la música, nosaltres també necessitem el silenci, però no un silenci obligat, per la son per exemple, sinó un silenci volgut, buscat, assaborit, escoltat. Sí, això, escoltat. Quina paradoxa, escoltar el silenci. Sí, potser sí, però això és el que vull, deixar-me'n amarar. Omplir-me de silenci
En certa ocasió van demanar a Josep Pla que definís el silenci i va dir “Puc imaginar-me la delícia que seria una rellotgeria plena de rellotges aturats i si voleu... girats del revés. Perquè no hi ha res que inciti més a la calma i al silenci que un rellotge parat, un rellotge adormit”
Jo, però, i sense cap intenció d'esmenar la plana al gran geni de les lletres, diria que el silenci i la calma es troben en els rellotges, sí, però en els de sol.
Ho heu sentit mai? Proveu-ho.
Podem trobar rellotges de sol a diferents indrets, és cert, però on més sovint els veiem és a pagès, a la paret més assolellada de les masies.
El paratge ja us convidarà a la calma i mirant aquell rellotge que quietament i serena, va deixant que la seva busca i el sol juguin amb el temps, mentre fan una feina que no tenen cap necessitat d'anar pregonant. Ho fan en silenci. I aquell silenci et va embolcallant i se't fica endins, i ja no hi ha res més que pau i serenor. És aleshores que podrem escoltar el silenci, el silenci d'un rellotge de sol.
I ara... callo...