los viernes al sol

"Un espacio semanal donde nos reunimos para plasmar nuestra creatividad cotidiana..." Loto "Són moltes les ganes de continuar la nostra tasca i de seguir en contacte amb tots vosaltres" Margarida

La meva foto
Nom:
Ubicació: Barcelona, BARCELONA, Spain

divendres, 23 de gener de 2009

UN RACÓ D´HORTA

-
El nostre blog, obert a tots el que vulguin col.laborar, obre avui les seves portes a Oreneta, que amb les seves aportacions literaries, omplirà de tant en tant, un espai per deleitar als nostres lectors.

Hi ha un racó d’horta per on no passa gairebé ningú, però hi pots trobar
que la natura te la seva historia.

A mi em va cridar l’atenció un arbre. Solament mirant el tronc d’aquest arbre gran, ja fet malbé, pots imaginar que te més de cent anys. Les formigues han fet d’ell la seva llar i també d’altres animals com larves i cucs. L’admiro i veig les seves arrels fortes i profundes. Me l'imagino quan era jove ple de fulles amb la seves branques i molts ocells fent els nius, tot voltant de vida i color.
Aquest arbre ha suportat tempestes i calorosos estius, també ha viscut temps d’harmonia on la canalla jugava i corria pel seu voltant. Com que fa una petita pendent, queda una mica aïllat.

A prop d'ell es troben nois i noies i fan les seves xerrades. Parlen de motos, i també de drogues, (aquest tema em preocupa, recordo uns quants amics que han perdut la vida, i d'altres que estan malalts, em poso trista)

Torno a mirar el tronc, mirant- lo be sembla un gegant vell i atrotinat, els seus ulls miren sense veure-hi, la seva boca sense poder di res, tot ell guarda mols secrets, hi han jugant les nimfes...Dels seus llavis devia sortir un somriure formós.

El any 1962 va caure una nevada mol copiosa, m'hagués agradat fotografiar-lo, segur que tan jove i tot nevat, lluïa preciós.

La vida passa, i els anys també. Ara al 2009, l'he tornat a veure, caigut. La tristor em trenca el cor.

Carme Barcelona

Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

Blogger Cristina ha dit...

Molt maco Carme. Així m'agrada. Si que teniu empenta amb aixó de l'informàtica i convinar-ho amb l'escritura es fabulós. Com tu dius les filles de les teves amigues, son també les teves amigues. Una abraçada molt forta.

24 de gener de 2009 a les 18:48  
Anonymous Anònim ha dit...

Gracies per intiresnuyu iformatsiyu

24 de febrer de 2010 a les 10:24  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici