ARC DE SANT MARTÍ

kk

CAMPS MULTICOLORS

Aquí, als Pirineus, sovint, el temps canvia ràpidament, ara plou, ara fa sol, torna a ploure, bufa el vent i fins i tot poden caure unes volves de neu i tornar a lluir el sol de nou.

Sempre recordaré aquell dia que després d'un gran ruixat i mentre el sol intentava tornar a mostrar el seu rostre, el cel es va guarnir amb uns meravellosos camps de tots colors.

Mai no havíem vist res de semblant.

Ja no ens atreia l'herba fresca dels nostres camps, segur que aquella era molt més saborosa.

- Com m'agradaria tastar l'herba de color groc!- va dir una de les companyes.

- Jo m'estimaria més tastar la de color lila.

- Doncs jo em menjaria ben a gust la de color taronja, sembla tan refrescant!

Aquells camps ens tenien bocabadades.

De cop i volta, una de les nostres petites, potser la més entremaliada de totes, saltà per sobre dels nostres caps i s'enlairà fins als camps acolorits i, d'un sol mos, se'ls empassà en un tres i no res.

Fou en aquell moment, quan els camps desaparegueren dins la seva gola, que tornà a ploure.