LA VEU DE L'OCELL

--





A TRENC D'ALBA, AL MIG DIA, CAP EL TARD.

M'agrada mirar-te a trenc d'alba.
Quan t'acaronen les primeres llums.
Tanco els ulls i els torno a obrir, per gaudir d'uns moments que els voldria fer eterns.
I aspiro la teva aroma,
prima i sua com les teves carícies.

A mig dia, quan fa estona que el sol juga entre les teves fulles,
i escalfa tot el teu entorn, no goso apropar-me,
et tornes majestuosa,
i el teu perfum m'embriaga.

Cap el tard, tornes a ser acollidora i no dubto a volar, confiat,
i buscar recer entre les teves branques, a on, com cada nit,
romandré tranquil envoltat per la flaira de les teves flors, ara, subtil, tènue i fràgil,
com a mi m'agrada.
I, amanyagat per les carícies de les fulles més tendres,
que juguen amb el suau vent de la nit,
m' adormiré fins a trenc d'alba.



Margarida.