los viernes al sol

"Un espacio semanal donde nos reunimos para plasmar nuestra creatividad cotidiana..." Loto "Són moltes les ganes de continuar la nostra tasca i de seguir en contacte amb tots vosaltres" Margarida

La meva foto
Nom:
Ubicació: Barcelona, BARCELONA, Spain

divendres, 6 de febrer de 2009

VENT

-
Una passejada pel Collserola tres dies després
de la ventada.

El panorama que trobem, tot i que ja hem vist varies imatges d'arreu de Catalunya, per la televisió, del paisatge que ha deixat el pas del fort vent del passat dissabte; quan ho veiem en directa i tan a prop no podem quedar-nos indiferents.

Pins enormes, centenaris, arrencats de soca-rel...

esqueixats...

barrant els camins més transitats de la Serra.


Vessants sencers amb tots els seus pins escapçats sense cap pietat, un paratge del tot colpidor.

Durant la nostra passejada no ens abandona, ara més a prop, ara més llunyà, el soroll de la serra mecànica, que fan servir els treballadors, tot intentant posar ordre al terrible caos.

Sortosament, la gran majoria d'arbres han aguantat la fuetada del fort vent i també els habitants més humils del bosc han estat respectats per la terrible bufada d'Eol.

Les mates de gatosa, romaní, estepes i tantes altres que, algunes florides i altres que s'esperen a fer-ho a la primavera, seguiran perfumant i alegrant, amb els seus colors, els passejadors que ens acostem a la muntanya per gaudir de la natura.


Margarida

Etiquetes de comentaris:

3 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Margarida, si que deu fer impressió passeijar entre els pobres arbres caiguts, aquestes ventades els ha agafat ben desprevinguts, tan tranquils que estaven alegran el paisatge. Carme.

8 de febrer de 2009 a les 20:54  
Blogger aigua ha dit...

En un temps en el que tot ho volem controlar i preveure, la natura ens recorda que es lliure i es ella la que té l'última paraula.

10 de febrer de 2009 a les 10:00  
Anonymous Anònim ha dit...

Las fotos enseñan muy bien el huracán que tubimos en Barcelona. Aqui no estamos acostunbrados a estos desastres. Daba mucho miedo que pasara algo peor.
Me gusta mucho el blog.

Pili (Cerdanyola del Vallés)

10 de febrer de 2009 a les 10:11  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici