BON NADAL

...

Nacimiento de la Parroquia de Ntra. Señora del Coll

LA NADALA

D’un roser a l’ombra,
d’un roser de maig,
n’ha florit un lliri
la nit de Nadal.

Bonica és la rosa,
més ho és el ram,
més ho és el lliri
que floreix tot l’any.

Les fulles són verdes,
lo calze n’és blanc,
la mel de son calze
n’és mel celestial.

Abelles que el besen
són angelets sants;
Angelets lo volen,
pastorets l’hauran.

Los tres Reis arriben
sols per olora' l;
ja en veuen la Verge
que el va amb plors regant.

¿De que plorau, Verge,
de què plorau tant?
Perletes de l’alba
lo solen rosar,
i avui que és divendres,
són gotes de sang.

Lliri que floreixes
la nit de Nadal,
ai! allí al calvari
com t’esfullaran!

Bonica és la rosa,
més ho és el ram,
més ho és el lliri
que floreix tot l'any.

Jacint Verdaguer

NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca!

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.

Joan Salvat-Papasseit.



Fragments del Poema de Nadal
Josep Maria de Sagarra

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
fa que tremoli l'esquena dels llops.
Fins els qui cremen i roben i maten,
si de menuts l'han sentida algun cop,
la volen dir i se'ls encalla la llengua,
la volen dir i els escanya la por!

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debò
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor,
perquè si és llum i misteri que espanta,
perquè si aguanta la bola del món,
té la carn nua ajaguda a la palla
i té les galtes mullades de plor,
i vol sentir-nos molt més a la vora,
ben apretats al voltant dels pastors,
i vol sentir a la pell les nostres ànimes
com l'alè de la mula i el bou! ...............

Un camí!

Quina cosa més curta de dir!
Quina cosa més llarga de seguir!

Tots els camins van a Roma,
però no van a Betlem!
A Betlem ha nascut l'Infant diví!
Per anar a Betlem, només hi ha un sol camí!

Pastor dels meus somnis d'infant,
de les meves tristeses de gran,
pastor menut del meu pessebre,
tant és que fem com que no fem,
sempre es troba el camí de Betlem,
encara que ens escanyi la tenebra.

¿Quina dona del meu país,
amb un aire amorós i enyoradís,
vestida de sarja i esclop,
però amb una veu molt clara,
va cantar per primer cop,
la cançó del Noi de la Mare?

Va ser una nit que va florir l'estrella,
i va néixer l'Infant!

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem:"Glòria a Déu en les altures"
amb aquell to que ho deien els pastor.
I si tot l'any la mesquinesa ens fibla,
i l'orgull de la nostra soletat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser homes de bona voluntat!

-------------