JOCS FLORALS

---
Una amiga nostra ens ha fet arribar un poema del seu net Dylan, de 12 anys, que aquest any ha guanyat els Jocs Florals del seu curs.
Us el volem oferir perquè a nosaltres ens ha semblat prou bonic.

Un matí de dissabte

Hi ha una vela enllà del mar

Una onada que no acaba,

De bufar el vent no para

I l’aigua a proa s’enfada.

Sento bramar les veles

Mentre faig anar el timó,

Les onades balancegen

Aquest vaixell petitó.

Flameja la banderola

I la sento ressonar

La meva pell acarona

La brisa suau al passar.

DYLAN

FRASES

--
Passejant pels pòrtics del Museu Picasso un matí, ens vem trobar amb una proposta de participació ciutadana molt interessant. En uns plafons on tothom podia fer el seu dibuix, vem llegir unes frases enginyoses que us volem fer arribar:


- Un dibuix és simplement una línia que surt a passejar (Paul Klee)
- ¿No es increïble todo lo que puede tener dentro un lápiz? (Quino)
- Per dibuixar s'ha de tancar els ulls i cantar (Pablo Picasso)
- Viure és l'art de dibuixar sense goma d'esborrar (Jhon W. Gardner)
- Prefereixo dibuixar que parlar. Dibuixar és més ràpid i no deixa lloc a la mentida (Le Corbusier)

--

ESGLÈSIA DE SANT PONÇ

SANT PONÇ DE CORBERA

L'Amunt de Corbera de Llobregat acull una joia del nostre romànic, Sant Ponç. Situada en un entorn tranquil i acollidor, voltada de pins i custodiat, el seu absis, per unes grans oliveres que semblen tan arrogants com ella i que l'acompanyen nit i dia.

Com podeu veure, està molt bé conservada, tan l'exterior com l'interior.

A l'entrada trobareu aquesta maqueta que ens mostra com hauria estat aquest entorn fa milers danys.





Viquipèdia ens parla sobre Sant Ponç:

Sant Ponç de Corbera

Sant Ponç de Corbera és una església romànica erigida al segle XI en estil romànic llombard. Originalment formava part del monestir benedictí del mateix nom.

Inicialment fou un priorat benedictí que depengué de l'Abadia de Cluny a través del monestir de Sant Pere de Casserres.

L'església, en línies generals, es troba en magnífic estat de conservació. Tanmateix, les dependències monàstiques i el claustre presumiblement han quedat sepultats per les construccions i modificacions del conjunt que s'han realitzat en èpoques modernes.

Es troba dins del terme municipal de Cervelló (Baix Llobregat), però la proximitat amb Corbera de Llobregat ha propiciat que des del segle XIV la denominació de l'església sigui "de Corbera", i que finalment esdevingués sufragània de les parròquies de Corbera de Llobregat.

Conserva petits fragments de pintura mural, presumptament originaris. S'hi poden veure les restes del forn utilitzat en el procés de fossa de les primeres campanes.

Es declarà Monument Històric - Artístic l'any 1931. L'última restauració és de 1992, però en línies generals el temple resta fidel a la construcció originaria, sense pràcticament cap modificació.

Margarida

BON NADAL

...

Nacimiento de la Parroquia de Ntra. Señora del Coll

LA NADALA

D’un roser a l’ombra,
d’un roser de maig,
n’ha florit un lliri
la nit de Nadal.

Bonica és la rosa,
més ho és el ram,
més ho és el lliri
que floreix tot l’any.

Les fulles són verdes,
lo calze n’és blanc,
la mel de son calze
n’és mel celestial.

Abelles que el besen
són angelets sants;
Angelets lo volen,
pastorets l’hauran.

Los tres Reis arriben
sols per olora' l;
ja en veuen la Verge
que el va amb plors regant.

¿De que plorau, Verge,
de què plorau tant?
Perletes de l’alba
lo solen rosar,
i avui que és divendres,
són gotes de sang.

Lliri que floreixes
la nit de Nadal,
ai! allí al calvari
com t’esfullaran!

Bonica és la rosa,
més ho és el ram,
més ho és el lliri
que floreix tot l'any.

Jacint Verdaguer

NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca!

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.

Joan Salvat-Papasseit.



Fragments del Poema de Nadal
Josep Maria de Sagarra

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
fa que tremoli l'esquena dels llops.
Fins els qui cremen i roben i maten,
si de menuts l'han sentida algun cop,
la volen dir i se'ls encalla la llengua,
la volen dir i els escanya la por!

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debò
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor,
perquè si és llum i misteri que espanta,
perquè si aguanta la bola del món,
té la carn nua ajaguda a la palla
i té les galtes mullades de plor,
i vol sentir-nos molt més a la vora,
ben apretats al voltant dels pastors,
i vol sentir a la pell les nostres ànimes
com l'alè de la mula i el bou! ...............

Un camí!

Quina cosa més curta de dir!
Quina cosa més llarga de seguir!

Tots els camins van a Roma,
però no van a Betlem!
A Betlem ha nascut l'Infant diví!
Per anar a Betlem, només hi ha un sol camí!

Pastor dels meus somnis d'infant,
de les meves tristeses de gran,
pastor menut del meu pessebre,
tant és que fem com que no fem,
sempre es troba el camí de Betlem,
encara que ens escanyi la tenebra.

¿Quina dona del meu país,
amb un aire amorós i enyoradís,
vestida de sarja i esclop,
però amb una veu molt clara,
va cantar per primer cop,
la cançó del Noi de la Mare?

Va ser una nit que va florir l'estrella,
i va néixer l'Infant!

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem:"Glòria a Déu en les altures"
amb aquell to que ho deien els pastor.
I si tot l'any la mesquinesa ens fibla,
i l'orgull de la nostra soletat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser homes de bona voluntat!

-------------

LA NIT DE LA PURÍSSIMA

-- ------------------------------------------------------------------------------

Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que es vegi l'infinit,
en tota sa grandesa,
en tota sa dolcesa;
l'Infinit sense vels,
més enllà de la lluna i dels estels.

La lluna i els estels brillen tan clar,
en el blau infinit de la nit santa,
que l'anima s'encanta
enllà...

Aquesta nit és bé una nit divina.
La Puríssima, del cel












va baixant per aquest blau que ella il-lumina,
deixant més resplendors en cada estel.

Per la nit de desembre ella davalla,
i l'aire se tempera, i el món calla.
Davalla silenciosa...
Ai, quina nit més blava i més hermosa!

1897. Joan Maragall

La foto es una pintura al óleo, réplica imitando
una de las Inmaculadas de Murillo.
En 1944 por Melchor.

LOTO

---

RETRAT II

-
ULLS DE FOC...
de foc ardent,
de flames vehements,
apassionades.
Com cors i ments enamorades.
Enamorades de l'amor
del joc del plaer,
de l'estudi, del treball, de l'esforç.
D'un ideal, d'una il.lusió,
d'una utopia.
Foc que dona vida.

NAS D'AIRE...
d'aire espès, feixuc, carregós,
que no et deixa respirar.
El veus , el palpes,
t'aclapara.
D'aire prim, lleuger, transparent.
No el veus,
però t'envolta.
No el notes,
però t'omple.
Aire que neteja el cor.

BOCA D'AIGUA...
devessall d'aigua inquieta,
sorollosa, atropellada,
impressionant.
Que arrossegues, destrueixes,
arrases, devastes, mates.
Aigua tranquil.la,
clara i riallera.
Cristalls multicolor sota el sol.
Davalles fresca de les muntanyes
per xopar de vida el teu camí.

BARBA DE TERRA...
terra grisa, groga,
blava, vermella.
Tots els colors t'acompanyen
i no t'acontentes.
Necessites donar-ne més.
I treus verds infinits,
grocs matisats,
vermells lluminosos.
Ets amorosa, generosa, protectora,
acollidora, Mare Terra.

Margarida.

EL CÓNDOR PASA

-
Si queréis deleitaros con la voz de Plácido Domingo, clicad aquí:

http://www.youtube.com/watch?v=-qmOKsDb3AY

RETRAT- I

-
Ulls candorosos,
oberts a tot.
Expectants, interrogants.
Mirada clara,
confiada, ingènua.
Transparent innocencia,
fruit de la teva infantesa.

Llavis molsuts,
rojos i frescos
com fruita madura.
Moviment suggerent,
proposta incitant.
Fascinació, atracció.
Seducció de la teva joventut.

Mans allargassades,
segures i àgils,
diligents i ocioses.
Generoses i suaus,
dolls de caricies.
Cansades i amatents.
Assoliment de la teva maduresa.

Margarida

POEMA

LUNA

TRIGO Y AMAPOLAS

-
El viento va con sus prisas
Moviendo las amapolas

Con el trigo hacen olas
Olas suaves y precisas
Son aquellos verdes mares
Espigas de los trigales
Juntos con las mariposas
Tienen perfume de rosas.


FOTO DE XURRI : http://www.flickr.com/photos/xurriblog/2562556406/

Azucena

OTRO VIDEO MARAVILLOSO

-
Recomendamos a los visitantes de nuestro blog que veáis un video muy interesante. Lo podéis ver en la parte inferior del siguiente link (del bloc "amb el cor damunt sa mà")
http://www.msscc.es/BL2/BL2-CAS-0016.htm

MÚSICA CLÁSICA

Ampliación de lo que expongo en "EL PERFIL":

BARROCO: Johan Sebastián Bach, "Pasión según San Mateo"; Georg Friedich Händel, "El Mesías" (El Aleluya); Antonio Vivaldi, "Las Cuatro Estaciones".

CLÁSICO: Ludwing van Beethoven, "Novena Sinfonia" (con el canto final Au die Freude=Oda de la Alegría); Wolfgang Amadeus Mozart, "Requiem"; Franz Schubert, "Ave María".

ROMANTICISMO: George Bizet, "Carmen"; Johannes Brahms, "Danza Húngara nº 5; Franz Liszt, "Sueño de amor"; Félix Mendelssohn, "El sueño de una noche de verano" (marcha Nupcial); Giacomo Puccini, "Tosca"; Gioacchino Rossini, "El barbero de Sevilla"; Johan Strauss (hijo), "Danubio Azul"; Johan Strauss (padre), "Marcha Radestzky"; Giuseppe Verdi, "Aida" (las partes corales de la Marcha Triunfal, "Nabucco"(coro de los esclavos hebreos).

MODERNISMO: Isaac Albéniz, "Suite española (Sevilla)"; Manuel de Falla, "El Amor Brujo" (Danza del Fuego); Maurice Ravel, "Bolero"; Joaquin Rodrigo, "Concierto de Aranjuez";
Igor Stravinski, "El pájaro de fuego".

ZARZUELA: Tomás Bretón, "La Verbena de la Paloma"; Ruperto Chapí, "La Revoltosa"; Federico Chueca, "La Gran Vía".

Y me quedo corta a la ampliación que querría.

-

Loto

-

Foto de Jose Patau : https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRI0KVdXaTavpNyGQmO-Kv_9XHbwJRD9eGMqHozdFpUzsDnvFvcIH1_Ku72eouW3Dykg8K4rzVZN7grK9Wt3w2pbJ_Z39BvHtCUlykNuDgVCXjhWXzRsyrTjkDwEaF03CLe0G3ZMAgdReK/s1600-h/189903930_999b87d122.+Galer%C3%ADa+de+josepatau.+Flickr..jpg

RETRATO DE MACHADO

Azucena dice: Este poema de Machado me gustó mucho cuando lo leí y os lo quiero transmitir para que lo saboreéis.

RETRATO

Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla,

y un huerto claro donde madura el limonero;

mi juventud, veinte años en tierras de Castilla;

mi historia, algunos casos que recordar no quiero.

Ni un seductor Mañara, ni un Bradomín he sido

-ya conocéis mi torpe aliño indumentario-,

más recibí la flecha que me asignó Cupido,

y amé cuanto ellas pueden tener de hospitalario.

Hay en mis venas gotas de sangre jacobina,

pero mi verso brota de manantial sereno;

y, más que un hombre al uso que sabe su doctrina,

soy, en el buen sentido de la palabra, bueno.

.../...

Y cuando llegue el día del último viaje,

y éste al partir la nave que nunca he de tornar,

me encontraréis a bordo ligero de equipaje,

casi desnudo, como los hijos de la mar.

Antonio Machado

CINEMA

-
Oi que veu dir que havíem de parlar sobre cinema? Doncs jo començo. Dimecres vaig anar al Verdi a veure "El Silenci abans de Bach". Una pel•lícula dirigida per Pere Portabella i guió de P.Portabella, C.Santos i X. Alberti. Com tot el seu cinema, està despullat d’anècdota; cap intimitat, cap escàndol. Podríem dir que aquesta pel•lícula parla de dues coses, de treball i de la Historia. Parla de Bach i del seu treball i de la música. Però no parla solament de Bach sinó de camioners que interpreten música, carnissers que empaqueten vísceres amb partitures de Bach i afinadors de pianos que són cecs. És una pel•lícula plena de llum, color i sensibilitat... Jo la recomano vivament.
-
Margarida.
-
--------------------------------------------------------------------------------------------------


Quiero hacer referencia a una película que vi hace tiempo en el Cine Alexandra "Die Grosse Stille" (El Gran Silencio) del Director Philip Gröning. El día a día dentro del "Grande Chartreuse". Ciento sesenta minutos de cine en silencio. ¡¡¡FASCINANTE!!!
-
Loto.
-

He enumerado algunas películas favoritas en "el Perfil"; las voy a repetir con sus actores y actrices:
"El amor tiene dos caras" con Barbra Streisand y Joef Bridges. Una Comedia divertida.
"Adivina quién viene esta noche" con Catherine Hepburn, Spencer Tracy y Sidney Poitier. Un trío fabuloso ante un Problema racial.
"Memorias de África" con Meryl Streep y Robert Redford. Vistas panorámicas y costumbres africanas, muy bonitas. Un argumento muy romántico.
"Doctor Zhivago" con Omar Shariff. Argumento, paisajes y música, todo maravilloso.
"El abuelo" con Fernándo Fernán Gómez. Uno de sus mejores papeles.
"Esencia de mujer" con Al Pacino, Chris O´Donnell y Gabrielle Anwar (con la que el actor bailó fenomenalmente el tango "Por una cabeza"). Drama, con un mensaje y un actor soberbio.
Os podéis deleitar con el Video:





Loto.

MOLT BON NADAL

Aquest és un verset de Xavier Benguerel i Llobet (1905-1990) en el que, l'autor , porta el Nadal als nostres dies, i he pensat que era molt adecuat per felicitar-vos les festes. !MOLTES FELICITATS!

Reculls la tendresa que el Nadal exhala.
Els pastors d'ahir s'han tornat obrers.
Els àngels passegen amb gent menestrala
i fan els pessebres al mig dels carrers.

Han cobert de molsa l'odi i la quimera.
Hi ha estrelles pintades al cel del raval,
i avui que és Nadal,
cada brusa blava s'ha tornat bandera.

Xavier Benguerel i Llobet

Margarida.

POEMA

Hoy, los componentes de los Viernes al sol, nos unimos a la tristeza de todos los afectados por los incendios en California, y enviamos este pequeño poema:

ODA A LA NATURALEZA

"Desde siempre con certeza
la madre naturaleza
nos está dando de todo.
Por eso del mismo modo
debemos de respetarla,
cuidarla, agasajarla,
para pagar sus desvelos
esto pido a los cielos
que todos la protejamos
de pirómanos malvados."

Azucena