ALZINA SURERA (Quercus suber)
--
El suro és l'escorça de l'alzina surera, i comença a extreure's quan l'arbre té una edat de 40 a 50 anys. Després, es pelarà cada 9 ó 12 anys.
La primera capa de suro s'anomena pelegrí, és la capa més rugosa i es fa servir nomes per a pessebres i aglomerats.
A partir de la primera pelada, el suro que es forma és més uniforme i queda cobert per una capa dura i vermellosa. Aquesta capa es la que s'utilitza per a fer tot tipus de taps, aïllants tèrmics i sonors, i fins i tot per carteres, agendes i soles de sabates...
De la surera també s'obté fusta, carbó vegetal i glans, el seu fruit, que alimenta molts animalons del bosc.
Com podeu veure, és un dels arbres que més rendiments ens dona i de propina, els boscos de sureres treballades tenen un gran encant. El verd fosc de les fulles, el verd tendre de les glans i el vermell i gris de l'escorça juguen perfectament amb el color de la terra on s'arrelen i el blau del cel.
Margarida.
L'aprofitament forestal del suro.
El suro és l'escorça de l'alzina surera, i comença a extreure's quan l'arbre té una edat de 40 a 50 anys. Després, es pelarà cada 9 ó 12 anys.
La primera capa de suro s'anomena pelegrí, és la capa més rugosa i es fa servir nomes per a pessebres i aglomerats.
A partir de la primera pelada, el suro que es forma és més uniforme i queda cobert per una capa dura i vermellosa. Aquesta capa es la que s'utilitza per a fer tot tipus de taps, aïllants tèrmics i sonors, i fins i tot per carteres, agendes i soles de sabates...
De la surera també s'obté fusta, carbó vegetal i glans, el seu fruit, que alimenta molts animalons del bosc.
Com podeu veure, és un dels arbres que més rendiments ens dona i de propina, els boscos de sureres treballades tenen un gran encant. El verd fosc de les fulles, el verd tendre de les glans i el vermell i gris de l'escorça juguen perfectament amb el color de la terra on s'arrelen i el blau del cel.
Margarida.
Etiquetes de comentaris: NATURA
enviat per loto-margarida -azucena-rosa | 21:33
1 comentaris:
Gracies per aquesta lliçó sobre les alsines sureres. En tinc al meu carrer i ara me les miraré encara amb més carinyo!
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici