los viernes al sol

"Un espacio semanal donde nos reunimos para plasmar nuestra creatividad cotidiana..." Loto "Són moltes les ganes de continuar la nostra tasca i de seguir en contacte amb tots vosaltres" Margarida

La meva foto
Nom:
Ubicació: Barcelona, BARCELONA, Spain

divendres, 9 de març del 2012

LA VEU DE L'OCELL

--




--
PEDRES
--
Si consulteu l'enciclopèdia, us dirà que les pedres son cóssos minerals sòlids i durs, de composició molt variable, no metàl·lic, però que contenen sals i òxids metàl·lics, als quals és deguda la seva coloració, que pot ésser molt variada, i que constitueixen les roques.
Però jo diria que son quelcom més. Diria que són un testimoni molt clar de tot el que ha passat i passa al seu voltant.
Si sabem mirar-les amb atenció, ens parlaran de moltíssimes coses: del pas del temps, de les condicions de vida, de tot allò que les ha anat modificant i que seguira fent-ho al llarg dels anys.
És tan apassionant el seu llenguatge que podem formar-nos una idea molt exacta de tota la seva trajectòria.
Han jugat amb l'aigua, el vent i el sol, quan han fet suaus carícies sobre la seva superfície; però també han rebut els més brutals embats de la natura; els forts aiguats que, juntament amb el vent arruixat, es fiquen al seu interior, clivellant-les sense cap compassió.
L'inclement sol que tot ho asseca, el tro que les fa tremolar, el llamp que les esberla i també, la ma de l'home que les extrau del seu entorn, les talla, les modifica i fins i tot les esmicola pel seu benefici.
I malgrat tot, segueixen mostrant-se fortes, impertorbables, per aquells que vulguin llegir en les seves cicatrius tota una història passada.
Margarida

































Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

Blogger Manuel Soler Palá, msscc ha dit...

Mirades amb ulls profunds també les pedres tenen molt a dir. Com quasi tot, l'actitud del qui mira o escolta canvia la situació.
Enhorabona i aviat caldrà parlar de la primavera que fa pas a l'estiu...

12 d’abril del 2012, a les 19:31  
Anonymous Carme ha dit...

Feia temps que no mirava el teu blog Margarida, i m'hi trobat amb aquestes fotos tan maques de les roques, les formes, els colors...molt boniques, semblen quadres abstractes!

18 de maig del 2012, a les 20:16  
Anonymous Milagros Cela ha dit...

En veure aquestes fotos tan boniques i el teu comentari tan profund que has fet (mai podria imaginar que les pedres diguin tantes coses), m'adono que hauria de mirar molt més sovint el teu blog, Margarida. A partir d'ara procuraré fer-ho.
Enhorabona!

16 de març del 2013, a les 16:51  
Anonymous Anònim ha dit...

Moltes gràcies per aquests comentaris tan estimulants.El cert és que això ens esgresca a seguir endavant amb la nostra tasca.

Margarida.

29 de març del 2013, a les 18:22  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici