LA SELVA NEGRA

VACANCES A LA SELVA NEGRA

Situada al  massís muntanyós del Sud-oest d'Alemanya, La Selva Negra ofereix moltes i variades possibilitats. Us n'explicaré algunes.
Començaré pels seus boscos atapeïts de coníferes, que semblen  no voler deixar entrar la llum del sol, - en alguns indrets quan ets a dins del bosc la foscor és tan gran, que potser per això en van dir la Selva Negra-  tot i que, per altra banda, aquests avets es veuen obligats a enfilar-se molt amunt per tal de buscar aquella escletxa per on els arribarà la llum i l'escalfor que els vivifica.

 

 Després, tota la seva vigoria serà aprofitada.

Les valls ens regalen els verds més tendres i una munió de flors de tots colors, que ens acompanyen en les nostres passejades.

 

En aquests boscos i aquestes valls, ens va sorprendre agradablement, el fet de trobar unes capelletes molt ben parades.  
També se'n veuen en algunes façanes de cases.

Aigües serenes en estanys i llacs i altres més esvalotades que baixen pels saltants, corren juganeres fresques i contentes, saben-se portadores de vida.

 

 

Un altre dels oferiments  engrescadors va ser la possibilitat de visitar les fonts dels rius Breg i Brigach, que quan s'uneixen uns kilòmetres més enllà del seu naixement, a Donaueschingen, formen el Danubi.
Sembla impossible, i alhora emocionant pensar que aquelles dues petites surgències d'aigua puguin abastir un riu tan cabalós i que arriba a recórrer 2.850 km abans de la seva desembocadura.

 Tot i que Triberg sembla concentrar la majoria dels magnífics rellotges de cucut, guarnint les façanes de molts edificis, aquests rellotges també són presents en altres indrets del país.

  A Schonach ens enamoren algunes entrades de cases i l'originalitat en la col·locació de les delicades cortines en les finestres. Deliciós!

 

Freiburg, la gran ciutat; amb la catedral gòtica, edificis atractius, els petits canals que encara es poden veure en alguns carrers i els grans aparcaments de bicicletes; potser és el vehicle més utilitzat pels seus habitants?

 

Doncs bé, tot això és el que vam trobar a la Selva Negra aquest estiu passat. Els al·licients van ser molts i podeu pensar que els dies que vam ser-hi, van passar molt i molt de pressa.

Margarida