los viernes al sol

"Un espacio semanal donde nos reunimos para plasmar nuestra creatividad cotidiana..." Loto "Són moltes les ganes de continuar la nostra tasca i de seguir en contacte amb tots vosaltres" Margarida

La meva foto
Nom:
Ubicació: Barcelona, BARCELONA, Spain

divendres, 11 d’abril de 2008

PARA Mª BLANCA PINILLOS

-

Nuestra compañera Blanca nos ha dejado para entrar en la Morada del Padre.
Su recuerdo de buena persona, discreta, voluntariosa, dispuesta siempre a ayudar con su palabra y su ejemplaridad, nos estimula en nuestro quehacer cotidiano.

Blanca, gracias por tu sencillez y el buen hacer silencioso que pudimos admirar en tí.

¡Descansa en la paz de Dios!


CANT ESPIRITUAL

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu dâ en una altra vida?

Per'xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre ... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué: "-Atura't"
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l'entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia
per fê'ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest "fê etern" és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l'ombra només del temps que passa,
la il.lusió del lluny i de l'a prop,
i el compte de lo molt, i el poc i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s'atura
me'n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria ésser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucâ'ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyô, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença!

JOAN MARAGALL

Etiquetes de comentaris:

1 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Ha llegado vuestro correo y lo he enseñado a la Comunidad; en nombre de todas y de Blanca os damos las gracias; que sigáis con entusiasmo vuestro trabajo en informática.

Os envío los adjuntos que Blanca quería haceros llegar y estará contenta de que lo recibáis. Ya diréis si os gustan y os mando más. Saluda, y ora por vuestras buenas intenciones

H Dolores y C

12 d’abril de 2008 a les 12:47  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici