Tardor 2012
Ja ha arribat la tardor, i com cada any la natura ens obsequia amb la varietat de colors que la caracteritza, les olors, i els fruits.
Comença a preparar-se per acollir l'hivern que la assaonarà de nou amb l'aigua que tant necessita per continuar el seu cicle vital: tardor, hivern, primavera, estiu; i així any rera any.
Ara és el moment per contemplar els boscos pintats de tots colors, mirats de lluny, podríem dir que semblen la paleta d'un pintor.
Un bosc a la tardor desprèn unes flaires que enamoren de bon matí, al migdia, i al capvespre; sempre és molt agradable respirar aquelles olors que penetren fresques mentre contemples el magnífic paisatge que t'envolta.
Els fruits que ens ofereix son ben coneguts per tothom, oi? Tota mena de bolets, caquis, castanyes, etc.
Donem doncs la benvinguda a la TARDOR.
Margarida
Etiquetes de comentaris: NATURA
enviat per loto-margarida -azucena-rosa | 13:23
7 comentaris:
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unes expresions líriques que no poden menys que sortir d'una ànima de poeta. I no són gens forçades, doncs responen al que els sentits copsen. Només cal una mica de sensibilitat per donar-se'n compte. - I les fotografies es corresponen a les afirmacions fetes. Així és que, enhorabona. I el desig de que els dies, potser amb més boira, més pluja, menys claror, es succeeixin com una sèrie que convida al descans i a la reflexió. Felicitacions a qui escriu, a qui fotografia i a qui dóna suport.
Hola Angela Pues estas fotos de este hermoso valle que no se ni donde está, me parecen esplendidas .Ya me contaras por donde situarlo
Una abrasada
Paloma
La tardor es molt maca amb aquets colors als arbres. Quands "quadrets" sortirien, eh Angela?
De bò de bò que fan ganes de seguir-vos, o acompanyar-vos si cal, en aquests viatges per llocs, i per temps, que ens ensenyeu. Que per molts anys ho aneu fent i compartint-ho.
FOCORIOL
Hola Àngela,
les fotos són tan boniques(llàstima que la meva germana espatlli una mica el paisatge)que em falten paraules per a descriure-les, sobretot perquè estic fent l'esforç d'escriure en català.
Ara parlant seriosament, ¡maquíiiiiisimes!
Una abrasada
He vist el comentari al meu blog i m'ha fet pensar que tenia una mica abandonat el vostre. És qüestió de donar-li una ullada. I bé que s'ho val, perquè hi ha algun acudit digne de recordar. Com el desl germans grans de les aus que volen pel firmament sense apreciar un entorn tan agradable. - Bé cal esperar que la primavera us inspiri encara més i ja hi som a dins. Fins una propera ocasió.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici