TAVERTET
Situat a la comarca d'Osona, el
municipi de Tavertet, ocupa un lloc privilegiat, si bé aquest
privilegi el va dur a un gran aïllament durant molts anys, per la
falta de comunicació fàcil: la carretera que coneixem ara no va ser
construïda fins ben entrada la segona meitat del segle XX.
Recórrer aquestes terres que semblen
forjades a cops de destral, et fa sentir molt i molt insignificant
davant la força d'aquella natura que se'ns mostra amb tota la seva
grandesa.
Coves, balmes obrades, saltants
d'aigua (en temps de pluja), camins que semblen impossibles a la petja de l'home,
magnífics i feréstecs paisatges i vistes corprenedores.
Sí, si, no exagero, tot això ho podeu
trobar en un lloc tan petit com Tavertet; on també trobareu una bona
cuina i una millor acollida per part de la seva gent.
Les fotos en són una petita mostra,
sempre imperfecta. El millor és descobrir-ho pas a pas per gaudir-ho
amb tots els sentits.
Bona caminada!
enviat per loto-margarida -azucena-rosa | 12:00
5 comentaris:
Com sempre les fotos són una meravella i el poema m'ha agradat molt, suposo que perquè ja tinc una edat que m'identifica amb el que diu Saramago.
Preciosa descripción de la ¿última? excursión realizada. La ilustras con fotos tan bien logradas que nos invitan a visitar dichos lugares. Estas "caminatas" están reservadas a expertos como tú.
Un abrazo y te felicito.
Imatges molt escaients en descriure el paisatge "fet a cops de destral". A Taverte fa devers un any que hi vaig ser. Vegérem la casa on va viure en Ramon Panikkar escrivint i filosofant. No hi hagués estat fora de lloc una referència.
Quina serà el proper suggeriment a visitar? Potser per la Catalunya Nord: el Montseny, S. Miquel de Cuixà, etc...
Vista la pacífica geometria dels camins i pobles de la Selva Negra, aquest paisatge d'amuntegaments de roques i derelictes antics, avalota l'esperit i l'enlaira. Com passar de ser colom a ser astor.
Ja van 4 cops que hi vull anar a Tavertet, a passar un cap de setmana i no hi ha manera, sempre per diferents causes.
Lleginte i mirant les fotos me n'has tornat a fer venir moltes ganes, a veure si aquest any hi vaig!
Com sempre, ha estat un plaer fer aquesta petita excursió a través dels teus ulls i del teu relat.
Enhorabona guapa!
Dulce
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici