HIVERN
GEBRE
Sovint, els meus comentaris son plens
de reflexions com aquestes; però em perdonareu, i un cop més us
diré com n'és de sorprenent, la muntanya; com, qualsevol racó pot
captar la nostra atenció i admiració.
Aquest era un dia d'hivern molt clar,
amb un cel seré il·luminat per un sol majestuós que, sabent-se
l'amo de tota l'atmosfera, cap núvol al davant seu que li barrés el
pas, sortia a passejar per tot el seu territori.
Nosaltres també passejàvem, respirant
l'aire fresc i prim d'aquell matí com poques vegades tens
oportunitat de fer-ho, acaronats per l'escalfor suau dels primers
raigs de sol.
El nostre camí ens duia cap al bosc,
feia una giragonsa i entrava a l'obaga, i allí, en una raconada,
se'ns oferia la magnífica feina que la nit passada havien fet la
rosada i la glaçada.
Totes dues havien guarnit les fulles,
els branquillons i les herbes d'aquell racó amb una fina capa de
gebre; els múltiples cristalls lluïen com veritables diamants,
combinant-se de forma capritxosa i elegant. Aquella catifa semblava
haver estat teixida pensant complaure la Fada de la Nit més exigent:
tan gran era la seva delicadesa.
Segurament aquella obra d'art seria
molt efímera, aviat el sol entraria en aquell indret i també faria
la seva, de feina, esborrant la que havien fet les seves companyes a
la nit... però nosaltres ja l'havien fruïda, i per recordar-la, res
de millor que aquestes fotos... Que, tot i sabent que la fotografia
mai ens farà el mateix impacte que la realitat, perquè a part
d'altres motius, manca la sorpresa, i sobretot l'encís del moment;
segur que ni abans ni desprès hauria estat igual; si més no,
l'imatge ens farà reviure algunes de les sensacions d'aquell moment.
8 comentaris:
Ja saps que m'agraden molt les fotos que fas però aquest article t'ho has currat tant que en llegir la descripció que fas d'aquest lloc, m'ha semblat per un moment que jo també hi era.
Molt bonic!
Molt bonica la descripció de l'entrada a l'obaga d'hivern, amb la màgia de la muntanya on sempre hi trobes quelcom que et sorpèn, especialment amb fred i els capricis de la gebrada.
Endavant!
Bonita descripción de un día invernal. No tan gélido como el vivido estos días.
¡Estupendo artículo y fotos que lo avalan!
Un abrazo. MDOL
Cada vegada que et llegeixo em calçaria unes botes per anar-me'n corrents a la muntanya mes propera (o més llunyana)...quines ganes de natura, quina meravellosa descripció dels detalls de l'hivern. Emociona.
Moltes gràcies Angela per compartir experiència, mirada, poesia.
Dul.
Buena noches!
Una noche hermosa y relajante!
Images Animated Gif
Cada nova vivencia ens porta refleccions i ben segur que cada momento té el seu sentiment únic i irrepetible, perquè sigui el sol, sigui el gel, sigui l'ombra...tot és canvian i efímer i el que es bò es que poguem anar sentín totes aquestes sensacións... això és VIDA!...a més, tú ho expresses tant bé que ens envolten els teus sentiments!
Noia, a mi m'ha arribat més endins i amb més intensitat el text que no les fotos, que no vull dir que no descriguin prou bé la cosa, és ben bé que se m'emporta més.
Au vinga, segueix per aquest camí i ja veuràs quan seràs gran!
Lo padrí del cor
La natura és màgica i ens sorprèn cada moment,només cal observar el nostre entorn per descobrir aquesta meravella.
Molt bonic i poètic el teu comentari i també les fotos tan expressives del moment viscut.
Moltes gràcies!!!
Pilar
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici