RELLOTGES DE SOL
SILENCI
Què és el silenci? Com l'expliquem? On el trobem?
Vivim voltats de sorolls i fins i tot s'ha dit que no podríem viure dins el silenci absolut.
La música ens parla del silenci; silenci de negra, de corxera... Totes les notes tenen el seu silenci i és tan necessari com la pròpia música.
Doncs igual que la música, nosaltres també necessitem el silenci, però no un silenci obligat, per la son per exemple, sinó un silenci volgut, buscat, assaborit, escoltat. Sí, això, escoltat. Quina paradoxa, escoltar el silenci. Sí, potser sí, però això és el que vull, deixar-me'n amarar. Omplir-me de silenci
En certa ocasió van demanar a Josep Pla que definís el silenci i va dir “Puc imaginar-me la delícia que seria una rellotgeria plena de rellotges aturats i si voleu... girats del revés. Perquè no hi ha res que inciti més a la calma i al silenci que un rellotge parat, un rellotge adormit”
Jo, però, i sense cap intenció d'esmenar la plana al gran geni de les lletres, diria que el silenci i la calma es troben en els rellotges, sí, però en els de sol.
Ho heu sentit mai? Proveu-ho.
Podem trobar rellotges de sol a diferents indrets, és cert, però on més sovint els veiem és a pagès, a la paret més assolellada de les masies.
El paratge ja us convidarà a la calma i mirant aquell rellotge que quietament i serena, va deixant que la seva busca i el sol juguin amb el temps, mentre fan una feina que no tenen cap necessitat d'anar pregonant. Ho fan en silenci. I aquell silenci et va embolcallant i se't fica endins, i ja no hi ha res més que pau i serenor. És aleshores que podrem escoltar el silenci, el silenci d'un rellotge de sol.
I ara... callo...
enviat per loto-margarida -azucena-rosa | 11:31
12 comentaris:
Interesante artículo que nos hace reflexionar sobre la importancia del silencio.
No sólo en los relojes que expones, tan acertada mente, sino el que podemos experimentar en el interior de dada cual. Y eso aún en medio del bullicio que ordinariamente nos envuelve.
Gracias Margarita por tu voluntad en seguir continuando el blog. Un abrazo de
Mdol
Silenci, tranquil.litat,...pau. de tant en tant si que es necesari desconectar una estona! I la colla de rellotges de sol es ben bonica!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
M'agrada l'haver d'aixecar el cap per veure l'hora. I que pel darrere de la paret on hi ha el rellotge es vegi el cel, algun arbre... I a més t'has d'aturar, has de buscar el lloc on el puguis veure més bé; ara que, si no fa sol i no hi ha ombra... ja has begut oli!
I què si no saps l'hora que és!!!
Molt ben posades aquestes suggerències visuals i literàries que ens fas. Ens ajudes a desfer les teranyines.
Molt bonic el silenci, a mi també m'agrada escoltar-lo, fins i tot la paraula es bella. Sempre m'agrada't molt la natura però amb el pas dels anys encara mes.Les fotos dels relotges de sol també molt maques.
C.B
Si, molt ben trobat el tema dels rellotges de sol i molt bonica la relació amb el silenci.
Continúa i que puguem gaudir dels teus relats i les teves fotos!
Una abraçada.
Conxita.
Muy bonito lo que has escrito sobre el silencio, tendrías que escribir un libro pues sabes describir todo muy bien.
Maruja
Referent al silenci, una frase que a mi em va impressionar molt la vaig trobar un dia que anavem d'excursió a un monestir. Vam pujar al cim de la muntanya on tot era natura, només es respirava pau i tranquil-litat, dins d'aquest ambient es podia llegir un rètol que deia:
"Deixeu parlar al silenci".
Com molt bé dius tu és important escoltar el silenci, però per això és necessari deixar-lo parlar.
Molt bonic el silenci del rellotges de sol.
Una abraçada
Pilar
cada cop que llegeixo una novetat al bloc em quedo més bocabadada...és preciós això que escrius i com ho escrius...ets una poeta. M'ha agradat molt, com sempre, però una mica més.
Gràcies per una estoneta de bellesa en la meva quotidianitat estressant
Du.
Idees que es corresponen als sentiments, ben expressades i amanides amb una mica de poesia.
Molt bonic. Com sempre saps dir molt ben dit el que algunes persones sentim però que no sabem expressar.
El rellotge més bonic i original que jo he vist està en un petit poble molt a prop d'Igualada que es diu Maians. Val la pena fer una excursió i anar-hi a veure'l.
Milagros
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici