los viernes al sol

"Un espacio semanal donde nos reunimos para plasmar nuestra creatividad cotidiana..." Loto "Són moltes les ganes de continuar la nostra tasca i de seguir en contacte amb tots vosaltres" Margarida

La meva foto
Nom:
Ubicació: Barcelona, BARCELONA, Spain

divendres, 7 d’octubre del 2016

SANTA MARIA DE LLUCÀ


Monestir Romànic de Santa Maria de Lluçà

En l’última entrada del bloc, deia que més endavant parlaria del monestir Romànic de Santa Maria de Lluçà; ja ha arribat l’hora.


El petit municipi de Lluçà s’originà amb l’antic castell de Llucà i l'església de Santa Maria de Lluçà, segurament fundada pels senyors del castell.
L’any 905, ja tenim esment de tots dos, castell i església, i s’escau que aquell mateix any la parròquia fou consagrada.
El 1192 establí un pacte de fraternitat amb la canònica de l’Estany; s’havia refet l’església i s’havia erigit el petit claustre romànic, que consta de vint-i-dos capitells molt ben treballats, que es recolzen sobre columnes simples.
Al segle XIII el monestir assolí el màxim esplendor, hi hagué un prior, cinc canonges i quatre beneficiats. 
Es va encomanar a l’anomenat Mestre de Lluçà, un revestiment d’altar amb pintures romàniques (a mitjan s XII) obra que ara es troba al Museu Episcopal de Vic.
Al segle XIV començà la seva decadència, però malgrat això, durant aquella època es van fer unes pintures murals que ara es guarden en una sala al costat del claustre.
El 1592 els seus bens foren units a la mensa capitular de Barcelona, on es conserven els arxius. 
El monestir esdevingué una parròquia rural.

Però no penséssiu pas que Santa Maria de Lluçà hagi perdut res del seu encant, ans al contrari, ha esdevingut una magnífica joia de la nostra historia. I ho sap. I allí us espera, orgullós de poder-vos oferir tota la seva bellesa, exterior i interior; perquè dins la capella i sobretot en el claustre, petit però senzillament deliciós, tindreu la sensació d’haver-vos traslladat a èpoques llunyanes i podreu deixar que el vostre esperit retrobi, en aquell lloc d’humana dimensió, una pau que difícilment podem trobat en el brogit de la nostra vida.
Visiteu-lo i deixeu-vos seduir, no us decebrà.







 


 




















































3 comentaris:

Blogger Manuel Soler Palá, msscc ha dit...

No fa tant que hi vaig anae en aqust monesti. realment val la pena. Hem cridà l'atenció l'ull compartit que hi ha en el frontispici de l'altar. Em digueren que en Picasso el va veure i va quedar com extasiat. Després ho va repetir (en estil cubista) a algunes pintures seves. - Feia temps que no venia per aquet lloc. Que segueixi molts anys.

7 d’octubre del 2016, a les 19:39  
Anonymous carme m. ha dit...

Gracies per ensenyar-nos aquest lloc tan especial, ja es veu que ha de transmetre molta calma!

8 d’octubre del 2016, a les 19:44  
Anonymous Anònim ha dit...

Serenor:l'ombra del xiprer sobre la façana i la porta, com un àngel que s'esmuny entre les pedres cap a dins; la simetria de les volutes de la porta; la nuesa de les parets de la nau; els arcs del claustre i els capitells; la tristor tranquil·la de les figures que acompanyen la creu; la cara de pagès, tan poc solemne, del Pantocràtor entre els evangelistes...
SERENOR

lo padrí del cor

27 de novembre del 2016, a les 19:17  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici