los viernes al sol

"Un espacio semanal donde nos reunimos para plasmar nuestra creatividad cotidiana..." Loto "Són moltes les ganes de continuar la nostra tasca i de seguir en contacte amb tots vosaltres" Margarida

La meva foto
Nom:
Ubicació: Barcelona, BARCELONA, Spain

dimarts, 26 de setembre del 2017

TARDES D'ESTIU II


COMPANYS DE VIATGE



Ja vaig parlar l'any passat de les tardes d'estiu al balcó.
Ara hi torno per dir-vos que m'agrada molt seure-hi i llegir una estona, sentint la brisa que bufa a aquestes hores.
Sec de cara enfora.
Aquesta és la vista que tinc al davant meu .

 

Són quatre coníferes ben diferents l'una de l'altra. Tenen en comú la lluentor de les seves fulles, l'esbeltesa de les seves figures, alguna un xic escabellada, però totes molt armonioses.
Acostuma a interesar-me el llibre que m'acompanya, si no fos així no el llegiria. Si un llibre no m'interesa prou, no tinc cap recança a deixar-lo de banda.
Però, tot i l'interès per la lectura, en un moment o altre la meva mirada vola fins als arbres. Bé per reflexionar sobre alguna de les frases que acabo de llegir, per descansar la vista o per donar llibertat als meus pensaments.
La ment reposa sobre la verdor dels arbres i em porta a divagar.
És bonic el balanceig de les branques en deixar-se dur pel suau vent del capvespre, l'aprofito per gronxar també els meus pensaments.
Moments de la meva vida, de bons i de no tant bons; vivim de tot.
Són sensacions, sentiments: de pau, de serenor, de tranquil·litat... però també de neguit; i, perquè no, si de tot hi ha a la vida!
Faig balanç, i és realment positiu.
Entre el meu pensament i ells, els arbres, avui s'ha establert una molt bona relació.
Diria que són uns bons companys de viatge i que ajuden les meves cabòries a volar per tot arreu.
Bé, tornaré a llegir, ja ni ha prou de divagar... 



     

4 comentaris:

Anonymous carme m. ha dit...

M'he sentit molt identificada. A mi també m'agrada molt, al baixar el sol, sentar-ma a la terrassa a llegir, ara és Els hereus de la terra, jo no tinc devant la teva verdor, tan maca, pero al mirar enlaire tinc un gran cel, diferent sempre, que no esta gens malament! Ara, bona tardor!

26 de setembre del 2017, a les 20:46  
Anonymous Anònim ha dit...

Molt maco Angela, un veritable gust llegir-te.
I ara penso...a veure quan publiques un llibre... (de la teva vida amb balanç positiu?) ...i quan l'acabessis potser jo ja tindria temps de seure al balcó i llegir-lo, perdent de tant en tant la mirada en l'infinit

abraçada,
Dulce

27 de setembre del 2017, a les 13:19  
Anonymous Anònim ha dit...

Ara, has canviat les proporcions de la comunicació: una sola foto i un text. I el resultat és igual de suggerent i engrescador que els altres. Això és VIDA, anar canviant per a arribar sempre més enllà.

lo padrí del cor

9 de novembre del 2017, a les 14:23  
Anonymous Anònim ha dit...

Com m'agradaria escriure com tu. Aixi de bonic. Però sempre que t'ho dic tu em dius que és normal perquè era el que fèies a la teva feina. Jo també escric a la meva feina però el que jo escric no és tan poètic ni de bon tros.
Mila

3 de març del 2018, a les 8:36  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici