SANTA MARIA DE LLUCÀ
Monestir
Romànic de Santa Maria de Lluçà
En
l’última entrada del bloc, deia que més endavant parlaria del
monestir Romànic de Santa Maria de Lluçà; ja ha arribat l’hora.
El
petit municipi de Lluçà s’originà amb l’antic castell de Llucà
i l'església de Santa Maria de Lluçà, segurament fundada pels
senyors del castell.
L’any
905, ja tenim esment de tots dos, castell i església, i s’escau
que aquell mateix any la parròquia fou consagrada.
El
1192 establí un pacte de fraternitat amb la canònica de l’Estany;
s’havia refet l’església i s’havia erigit el petit claustre
romànic, que consta de vint-i-dos capitells molt ben treballats, que
es recolzen sobre columnes simples.
Al
segle XIII el monestir assolí el màxim esplendor, hi hagué un
prior, cinc canonges i quatre beneficiats.
Es va encomanar a l’anomenat Mestre de Lluçà, un revestiment d’altar amb pintures romàniques (a mitjan s XII) obra que ara es troba al Museu Episcopal de Vic.
Es va encomanar a l’anomenat Mestre de Lluçà, un revestiment d’altar amb pintures romàniques (a mitjan s XII) obra que ara es troba al Museu Episcopal de Vic.
Al
segle XIV començà la seva decadència, però malgrat això, durant
aquella època es van fer unes pintures murals que ara es guarden en
una sala al costat del claustre.
El
1592 els seus bens foren units a la mensa capitular de Barcelona, on
es conserven els arxius.
El monestir esdevingué una parròquia rural.
El monestir esdevingué una parròquia rural.
Però
no penséssiu pas que Santa Maria de Lluçà hagi perdut res del seu
encant, ans al contrari, ha esdevingut una magnífica joia de la
nostra historia. I ho sap. I allí us espera, orgullós de poder-vos
oferir tota la seva bellesa, exterior i interior; perquè dins la
capella i sobretot en el claustre, petit però senzillament deliciós,
tindreu la sensació d’haver-vos traslladat a èpoques llunyanes i
podreu deixar que el vostre esperit retrobi, en aquell lloc d’humana
dimensió, una pau que difícilment podem trobat en el brogit de la
nostra vida.
Visiteu-lo
i deixeu-vos seduir, no us decebrà.
3 comentaris:
No fa tant que hi vaig anae en aqust monesti. realment val la pena. Hem cridà l'atenció l'ull compartit que hi ha en el frontispici de l'altar. Em digueren que en Picasso el va veure i va quedar com extasiat. Després ho va repetir (en estil cubista) a algunes pintures seves. - Feia temps que no venia per aquet lloc. Que segueixi molts anys.
Gracies per ensenyar-nos aquest lloc tan especial, ja es veu que ha de transmetre molta calma!
Serenor:l'ombra del xiprer sobre la façana i la porta, com un àngel que s'esmuny entre les pedres cap a dins; la simetria de les volutes de la porta; la nuesa de les parets de la nau; els arcs del claustre i els capitells; la tristor tranquil·la de les figures que acompanyen la creu; la cara de pagès, tan poc solemne, del Pantocràtor entre els evangelistes...
SERENOR
lo padrí del cor
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici