TEMPS DE TARDOR
TOT
ÉS EFÍMER
M'agrada
veure les catifes daurades que fan les fulles que, a la tardor,
cauen dels arbres.
M'agrada
caminar per sobre de la flonja tofa que ens ofereix totes les
tonalitats dels grocs, marrons i vermells i sentir el crec, crec, de
les fulles sota els peus i embriagar-me amb l'olor que
desprenen en ser trepitjades.
I
també m'agrada el soroll somort del rasclet quan el jardiner
arrossega les fulles caigudes; tot i que això vol dir que la
magnífica catifa desapareix, però no hi fa res, aviat els arbres i
el vent en teixiran una de nova.
Perquè,
a la tardor, i sense cap vergonya ni recança, alguns arbres ens
mostren la seva nuesa, convençuts que a no trigar, tornaran a
vestir-se de verda i lluenta primavera.
I
la propera tardor, les fulles daurades pel sol de l'estiu tornaran a
encatifar boscos i jardins, i els meus sentits tornaran a
assadollar-se de tot allò que tant m'agrada...
3 comentaris:
Molt bonic i evocador, tant el text com les fotos!
Enhorabona!
es que la tardor , amb el seu ambient i colors ho es molt de bonica ! una abraçada.
Oi que fa ganes d'ajeure's sobre les fulles,
-sobretot en divendres que hi fa més sol-,
mirar el cel ratllat per les branques nues,
i que els núvols que passin ens donin consol?
lo padrí del cor
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici