CAMINS


Caminante, no hay camino, se hace camino al andar...


Tots els camins van a Roma, però no van a Betlem...


Un camí, quina cosa més curta de dir, quina cosa més llarga de seguir...


Si la noche hace oscura y tan corto es el camino ¿cómo no venís, amigo?

Què tenen els camins que són en boca de tants poetes?
Jo no ho soc, de poeta, però també em captiven els camins.
Camins que pugen i baixen, que tomben a la dreta i a l’esquerra.
Camins estrets, amples, ombrats, assolellats, incerts, fitats.
Camins enmig d’arbredes, quallats de flors, entre camps.
Camins que et criden perquè volen ensenyar-te cap a on menen i què tenen per oferir-te.
I jo em deixo seduir, i quan he assolit un tram, m’atrau el següent; perquè ara el camí em para una trampa, amb una pujada que amaga el que hi ha més enllà. I això m’engresca a seguir caminant. I ara baixa i gira a la dreta i em mostra un nou paratge; i ara tomba a l’esquerra i entra en un espai boscós. I ara, al meu camí se li ajunta un altre que també em crida, i el voldria seguir per saber què amaga; però al davant tinc el que jo seguia, que també m’atrau. Què haig de fer?
Ara em toca triar: l’un o l’altre; i és difícil.  
Qualsevol tria comporta una renúncia, ja ho sé.
Triant-ne un, perdré tot el que pot oferir-me l’altre...
No t'amoïnis, em dic, els camins seguiran sempre allà, són fidels i m’esperaran.
El que no trii avui el podré caminar un altre dia.
Aquesta tria és fàcil, penso; es més difícil triar el camí que ha de seguir la teva vida; en aquesta tria sí que has de filar molt més prim i posar-hi molt de tu mateix, i... tenir sort!!!
Tot i que a la sort, també l'hem d’ajudar una miqueta...
Doncs... que tinguem sort i que sapiguem ajudar-la