NADAL 2014

 BON NADAL!

M'agraden les festes de Nadal.

Els carrers s'il·luminen amb llums de colors que, fent l'ullet, ens acompanyen.

 Els botiguers afaiçonen els aparadors per tal de fer més atractiu el producte que ofereixen.

 

Entre una cosa i l'altra la ciutat canvia i la gent també; tothom te ganes de sortir al carrer per anar d'aquí d'allà i barrejar-se amb tot aquell ambient festiu.

Son dies d'anar carregats de paquets, perquè hem de fer regals a les persones que estimem, o això és el que ens han dit, i ens ho hem cregut.

I jo em pregunto, Nadal només és això?

No, també són festes per estar en família, em dirà algú. És veritat, i això també m'agrada molt, però... torno a preguntar-me, això i prou?

Quants de nosaltres, que anem tan atrafegats per fer les últimes compres poc abans de la mitjanit del dia 24 de Desembre, s'aturaran un moment per pensar quin és el significat del que celebrem any rere any?

Algú de nosaltres s'aturarà un moment i pensarà en el gran Misteri que passà aquella nit tan llunyana?

Be, algú segurament sí. I també, potser aquest algú tornarà a llegir el Poema de Nadal, on Josep Maria de Sagarra ens explica, de manera tendra i senzilla, el gran Misteri de Nadal.

I és possible que aquest algú fins i tot vulgui compartir el poema amb tots els qui estima, i llegint-lo en veu alta, algú altre, en sentir-lo, s'emocioni, i l'emoció el durà a pensar, a ell també, en el que passà aquella nit; i aleshores sí, aleshores tindrà un gran sentit aquesta celebració.
 

Així comença el Poema de Nadal:

Aire d'aquesta nit!

Quina sentida de rosa

hi ha en l'aire gelat que es posa

sobre el pols esfereït.

Ai, aire d'aquesta nit!

Altres estrofes:

Pastors dels meus somnis d'infant;
de les meves tristeses de gran;
pastor menut del meu pessebre:
tan és que fem com que no fem:
sempre es troba el Camí de Betlem,
encara que ens escanyi la tenebra!

I del desig de música fent tria,
perquè te ganes de dir la millor,
tot bolcant a l'infant que dormia
li deuria sortir aquesta cançó:

 "Què li darem an el Noi de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo?..."
 I mentre deia les dolces paraules
la cançó anava escampant-se pel món.
 
I acaba.... 

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem "Gloria a Deu en les altures"
amb aquell to que ho deien els pastors.

I si tot l'any la mesquinesa ens fibla,
i l'orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser homes de bona voluntat.

Jo us recomano que el llegiu sencer: val la pena!

BON NADAL!