TEMPS DE TARDOR

TOT ÉS EFÍMER

M'agrada veure les catifes daurades que fan les fulles que, a la tardor, cauen dels arbres.

M'agrada caminar per sobre de la flonja tofa que ens ofereix totes les tonalitats dels grocs, marrons i vermells i sentir el crec, crec, de les fulles sota els peus i embriagar-me amb l'olor que desprenen en ser trepitjades.

I també m'agrada el soroll somort del rasclet quan el jardiner arrossega les fulles caigudes; tot i que això vol dir que la magnífica catifa desapareix, però no hi fa res, aviat els arbres i el vent en teixiran una de nova.

Perquè, a la tardor, i sense cap vergonya ni recança, alguns arbres ens mostren la seva nuesa, convençuts que a no trigar, tornaran a vestir-se de verda i lluenta primavera.

I la propera tardor, les fulles daurades pel sol de l'estiu  tornaran a encatifar boscos i jardins, i els meus sentits tornaran a assadollar-se de tot allò que tant m'agrada...