COSES PETITES

Menudes com les molses

Sovint m’agraden més les coses menudes que no pas les grans.

El petit raig de llum que es filtra a traves de la persiana, burlant la cortina que l’havia d’aturar.

El tall lluent de la lluna nova.

La gota de pluja que tremola sobre una fulla i que no voldria caure mai, per no deixar de ser gota i esdevenir aigua en barrejar-se amb les seves germanes que caigueren a terra abans.

El so somort d’un acordió o una guitarra que no veiem.

El xiulet llunyà d’un tren.

Una poncella mig oberta...

Ja sé que a no trigar, el petit raig de llum serà esclat lluminós inundant l'habitació, la lluna esdevindrà plena, la gota farà més gran el bassal. L’acordió i la guitarra poden sonar amb plenitud. El tren s’acostarà i el xiulet sonarà estrident i la poncella esclatarà en flor.

Però... mentre tot això no passa, deixeu-me gaudir de les coses petites.

I és per això, per l’encant que trobo en les coses menudes que, sovint, durant les passejades per la muntanya, m’aturo a contemplar i fotografiar les molses que s’arrelen a qualsevol lloc.

Elles no demanen ni massa terra, ni massa aigua ni tampoc massa sol. És conformen amb poc per retornar-nos molt: una munió de delicades fulles i tiges, pintades de tots colors.

Són una meravella! I el que és més sorprenent... no deixaran mai de ser petites...