TARDES D'ESTIU II

COMPANYS DE VIATGE



Ja vaig parlar l'any passat de les tardes d'estiu al balcó.
Ara hi torno per dir-vos que m'agrada molt seure-hi i llegir una estona, sentint la brisa que bufa a aquestes hores.
Sec de cara enfora.
Aquesta és la vista que tinc al davant meu .

 

Són quatre coníferes ben diferents l'una de l'altra. Tenen en comú la lluentor de les seves fulles, l'esbeltesa de les seves figures, alguna un xic escabellada, però totes molt armonioses.
Acostuma a interesar-me el llibre que m'acompanya, si no fos així no el llegiria. Si un llibre no m'interesa prou, no tinc cap recança a deixar-lo de banda.
Però, tot i l'interès per la lectura, en un moment o altre la meva mirada vola fins als arbres. Bé per reflexionar sobre alguna de les frases que acabo de llegir, per descansar la vista o per donar llibertat als meus pensaments.
La ment reposa sobre la verdor dels arbres i em porta a divagar.
És bonic el balanceig de les branques en deixar-se dur pel suau vent del capvespre, l'aprofito per gronxar també els meus pensaments.
Moments de la meva vida, de bons i de no tant bons; vivim de tot.
Són sensacions, sentiments: de pau, de serenor, de tranquil·litat... però també de neguit; i, perquè no, si de tot hi ha a la vida!
Faig balanç, i és realment positiu.
Entre el meu pensament i ells, els arbres, avui s'ha establert una molt bona relació.
Diria que són uns bons companys de viatge i que ajuden les meves cabòries a volar per tot arreu.
Bé, tornaré a llegir, ja ni ha prou de divagar...