NADAL 2014
BON NADAL!
M'agraden
les festes de Nadal.
Els
carrers s'il·luminen amb llums de colors que, fent l'ullet, ens
acompanyen.
Els
botiguers afaiçonen els aparadors per tal de fer més atractiu el
producte que ofereixen.
Entre
una cosa i l'altra la ciutat canvia i la gent també; tothom te ganes
de sortir al carrer per anar d'aquí d'allà i barrejar-se amb tot
aquell ambient festiu.
Son
dies d'anar carregats de paquets, perquè hem de fer regals a les
persones que estimem, o això és el que ens han dit, i ens ho hem
cregut.
I
jo em pregunto, Nadal només és això?
No,
també són festes per estar en família, em dirà algú. És veritat,
i això també m'agrada molt, però... torno a preguntar-me, això i
prou?
Quants
de nosaltres, que anem tan atrafegats per fer les últimes compres
poc abans de la mitjanit del dia 24 de Desembre, s'aturaran un moment
per pensar quin és el significat del que celebrem any rere any?
Algú
de nosaltres s'aturarà un moment i pensarà en el gran Misteri que
passà aquella nit tan llunyana?
Be,
algú segurament sí. I també, potser aquest algú tornarà a llegir
el Poema de Nadal, on Josep Maria de Sagarra ens explica, de manera
tendra i senzilla, el gran Misteri de Nadal.
I
és possible que aquest algú fins i tot vulgui compartir el poema
amb tots els qui estima, i llegint-lo en veu alta, algú altre, en
sentir-lo, s'emocioni, i l'emoció el durà a pensar, a ell també,
en el que passà aquella nit; i aleshores sí, aleshores tindrà un
gran sentit aquesta celebració.
Així
comença el Poema de Nadal:
Aire
d'aquesta nit!
Quina
sentida de rosa
hi
ha en l'aire gelat que es posa
sobre
el pols esfereït.
Ai,
aire d'aquesta nit!
Altres estrofes:
Pastors dels meus somnis d'infant;
de les meves tristeses de gran;
pastor menut del meu pessebre:
tan és que fem com que no fem:
sempre es troba el Camí de Betlem,
encara que ens escanyi la tenebra!
I del desig de música fent tria,
perquè te ganes de dir la millor,
tot bolcant a l'infant que dormia
li deuria sortir aquesta cançó:
"Què li darem an el Noi de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo?..."
I mentre deia les dolces paraules
la cançó anava escampant-se pel món.
I acaba....
Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem "Gloria a Deu en les altures"
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l'any la mesquinesa ens fibla,
i l'orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser homes de bona voluntat.
Jo us recomano que el llegiu sencer: val la pena!