COSES PETITES
Menudes
com les molses
Sovint
m’agraden més les coses menudes que no pas les grans.
El
petit raig de llum que es filtra a traves de la persiana, burlant la
cortina que l’havia d’aturar.
El
tall lluent de la lluna nova.
La
gota de pluja que tremola sobre una fulla i que no voldria caure mai,
per no deixar de ser gota i esdevenir aigua en barrejar-se amb les
seves germanes que caigueren a terra abans.
El
so somort d’un acordió o una guitarra que no veiem.
El
xiulet llunyà d’un tren.
Una
poncella mig oberta...
Ja
sé que a no trigar, el petit raig de llum serà esclat lluminós
inundant l'habitació, la lluna esdevindrà plena, la gota farà més
gran el bassal. L’acordió i la guitarra poden sonar amb plenitud.
El tren s’acostarà i el xiulet sonarà estrident i la poncella
esclatarà en flor.
Però...
mentre tot això no passa, deixeu-me gaudir de les coses petites.
I
és per això, per l’encant que trobo en les coses menudes que,
sovint, durant les passejades per la muntanya, m’aturo a contemplar
i fotografiar les molses que s’arrelen a qualsevol lloc.
Elles
no demanen ni massa terra, ni massa aigua ni tampoc massa sol. És
conformen amb poc per retornar-nos molt: una munió de delicades
fulles i tiges, pintades de tots colors.
Són una meravella! I el que és més sorprenent... no deixaran mai de ser petites...