Sant Miquel del Fai

---
Després de tots els dies que han passat de pluges continuades, els rius i rieres del nostre país baixen contents i plens de vida, amarant tot el territori i formant fantàstics saltants d'aigua pel gaudi de tots aquells que s'apropen a contemplar-los.
Nosaltres ho vam fer el 23 de Novembre i us asseguro que l'espectacle va ser incomparable.
El camí l'hem fet en companyia d'un cel ben blau, d'una llum magnífica, d'un aire transparent i suau, de tots els colors de la tardor i de la remor de l'aigua que es feia més present quan més t'acostaves a Sant Miquel.
Els dos rius, el Tenes i el Rossinyol saltaven enjogassats i es donaven les mans un cop al pla, per seguir el seu camí plegats.
Us recomano aquesta excursió els pròxims dies, val la pena.
Sortiu de Riells i tant sol en una hora arribareu al vostre destí.
Bona caminada!









Margarida.
---

EL TURÓ DE LA ROVIRA

---
Una caminata por la parte alta del Carmelo

Desde la Fundación Adsis, ubicada a los pies de dicho barrio nos adentramos a visitar la otra zona más agreste hacia el Turó de la Rovira.
Nuestro Barrio, como muchos ya sabéis y sobre todo el Turó, guarda una gran historia vivida el pasado siglo XX.
Actualmente en el Turó encontramos una ruta con plafones informativos con toda la historia que vivieron sus pobladores.
No detallaré la evolución porque en este link, todos los que queráis profundizar en el Tema, encontraréis la total información.

Aquí os exponemos algunas de las fotos que hicimos en el recorrido para dejar constancia de la ruta.

Principio itinerario.

Plafones explicativos.

Fuente.

Dependencias

Mosaico del interior de las antiguas viviendas.

¡Interesante excursión a pie para saborear desde sus alturas la magnífica panorámica de la Ciudad Condal!





Margarida y Loto.
---

ALZINA SURERA (Quercus suber)

--

L'aprofitament forestal del suro.

El suro és l'escorça de l'alzina surera, i comença a extreure's quan l'arbre té una edat de 40 a 50 anys. Després, es pelarà cada 9 ó 12 anys.



La primera capa de suro s'anomena pelegrí, és la capa més rugosa i es fa servir nomes per a pessebres i aglomerats.





A partir de la primera pelada, el suro que es forma és més uniforme i queda cobert per una capa dura i vermellosa. Aquesta capa es la que s'utilitza per a fer tot tipus de taps, aïllants tèrmics i sonors, i fins i tot per carteres, agendes i soles de sabates...


De la surera també s'obté fusta, carbó vegetal i glans, el seu fruit, que alimenta molts animalons del bosc.



Com podeu veure, és un dels arbres que més rendiments ens dona i de propina, els boscos de sureres treballades tenen un gran encant. El verd fosc de les fulles, el verd tendre de les glans i el vermell i gris de l'escorça juguen perfectament amb el color de la terra on s'arrelen i el blau del cel.

Margarida.